Maresme

Vanessa Muñoz, nº 22 del PSC per Barcelona: "A vegades has de prendre decisions que no són les que t’agraden"

  • El Punt
  • Actualitzat:
  • Creat:

Va néixer a Arenys de Munt el 1980. És vicesecretària primera i secretària d’igualtat i dona del PSC al Maresme. Des del 2015 també és la secretària d’organització al seu poble natal.

Vanesa Muñoz en una imatge presa a la plaça Gran de Mataró, on treballa d’advocada Foto: LL.A. Vanesa Muñoz en una imatge presa a la plaça Gran de Mataró, on treballa d’advocada Foto: LL.A. Vanesa Muñoz en una imatge presa a la plaça Gran de Mataró, on tr
Vanesa Muñoz en una imatge presa a la plaça Gran de Mataró, on treballa d’advocada Foto: LL.A. Vanesa Muñoz en una imatge presa a la plaça Gran de Mataró, on treballa d’advocada Foto: LL.A. Vanesa Muñoz en una imatge presa a la plaça Gran de Mataró, on tr

REDACCIÓ - MATARÓ


Quin espai electoral vol representar el PSC en aquestes eleccions?
En aquestes eleccions autonòmiques el PSC aspira a seguir representant el que ha defensat sempre. Ens preocupen sobretot les persones, i des d’aquest àmbit també volem obrir-nos a altres camps, com la nova classe treballadora. No només volem anar al llindar d’electors que hem tingut sempre. Volem arribar a altres sectors que ara són emergents, que s’havien identificat amb altres forces polítiques i que ara, amb els darrers esdeveniments dels fets polítics, puguin trobar el seu lloc en una ideologia com la socialista.


L’electorat entendrà una llista socialista amb exmembres d’UDC i de Societat Civil Catalana?
Aquesta pregunta ens l’han traslladat molts militants i simpatitzants. Han entès perfectament que aquesta unió no és una coalició i que es fa en aquestes eleccions de manera puntual amb un objectiu molt concret: tornar l’estabilitat a Catalunya.


Iceta va batejar aquesta llista com “Junts pel Seny”. Per què?
Catalunya necessita recuperar el seny. Necessita que hi hagi interlocutors amb totes les forces polítiques que puguin trobar una solució política a tot el que està passant. No estem d’acord amb els fets que van passar al Parlament els dies 6 i 7 de setembre, com tampoc estem d’acord que tots aquests fets s’hagin judicialitzat. Cal tornar a l’origen del que és Catalunya, del que pot oferir als seus ciutadans, i que tota la societat pugui gaudir del nivell d’estabilitat i dels drets de tot allò del que li sigui necessari. Hem de trobar aquells interlocutors que puguin posar seny per trobar una solució pactada per tornar Catalunya on era.


Creu que els passarà factura dins del sector més catalanista dels seus votants haver donat suport a l’article 155?
Crec que no. Gairebé tots hem arribat a la mateixa conclusió: a vegades has de prendre decisions que no són les que t’agraden però que en un moment donat són necessàries, com és l’aplicació del 155.


El 155 era l’única solució possible per frenar el procés?
Si haguéssim tingut interlocutors disposats a parlar de veritat per trobar una solució pactada per a Catalunya no s’hauria escaigut aplicar el 155. És evident, però, que aquesta situació no la vam tenir. Teníem interlocutors que miraven per la seva banda i que no estaven disposats a parlar. Per tant, entre persones que no són capaces de seure en una taula i arribar a acords és molt improbable trobar una solució que no sigui l’aplicació del 155, en aquest cas.


Farien presidenta Arrimadas o president García Albiol si els seus vots fossin necessaris?
En aquest moment només estic pensant en fer president Miquel Iceta.


Quins són els principals eixos del seu programa?
Hem de parlar de l’economia, perquè hi ha més de 3.000 empreses que han marxat i s’ha de tornar a fomentar la creació de llocs de treball. També s’ha d’incentivar el turisme o el mercat immobiliari, entre altres. Portem al programa una cosa molt important com és el creació d’una hisenda federal. Ens interessa tornar a regular àmbits com les ajudes per la dependència, una nova normativa en educació o tot el tema referit a la violència sobre les dones.


El seu partit acceptaria un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya pactat i legal?
Ja en el seu moment vam manifestar que si fos un referèndum pactat i legal hi estaríem d’acord. El problema és que el que es va celebrar no ho va ser.


Com creu que s’ha de resoldre la qüestió catalana?
Primer hem d’esperar el resultat d’aquestes eleccions autonòmiques perquè són les que marcaran el camí de com es pugui resoldre aquesta qüestió de cara el futur. Espero que el resultat estableixi aquests ponts que ens permetin tornar a seure, parlar i trobar solucions dialogades per a Catalunya. Crec que aquesta és la manera. A problemes polítics, solucions polítiques: s’ha de parlar.


Com a maresmenca, quines polítiques li calen a la comarca des del Parlament?
Parlar d’una política concreta per al Maresme seria una mica temerari per part meva. Ens hem de centrar, sobretot, en tenir una política global a Catalunya que sigui beneficiosa per a totes les comarques, i per això és molt important el resultat electoral. Hem de possibilitar també que les petites realitats que puguin sorgir al Maresme tinguin aquest pont de connexió, que moltes vegades falla, entre el que és la comarca i el Parlament. Això no només ha de ser per al Maresme, sinó per a totes les comarques de Catalunya.