Maresme

Mataró Parc, Port i el districte TecnoCampus, prioritats de David Bote per al 2018

  • Capgròs.com
  • Actualitzat:
  • Creat:

L'alcalde centrarà l'any en estudiar l'ampliació del centre comercial, revifar les instal·lacions portuàries i definir el sector del front marítim de la ciutat pendent de desenvolupar.

L'alcalde de Mataró, al Parc Forestal amb Mataró de fons
L'alcalde de Mataró, al Parc Forestal amb Mataró de fons

Vern Bueno Casas

Tres són les prioritats de l'alcalde de Mataró, David Bote, per a l'any 2018. Afrontar d'una vegada per totes el projecte de l'ampliació de Mataró Parc, pendent de decisions polítiques i urbanístiques; revifar el Port de Mataró com una instal·lació nàutica de primer ordre i, sobretot, com un pol d'atracció comercial i econòmica de la ciutat; i definir com s'ha d'ampliar el TecnoCampus, relligat a la urbanització dels solars d'Iveco-Pegaso i de tot el front marítim pendent de desenvolupar. Tres qüestions que fa anys que estan sobre la taula, i que presenten encara força incerteses. L'alcalde, però, va assegurar que aquest ha de ser l'any en què es prenguin decisions i es posi fil a l'agulla. Ho va dir en la tradicional trobada amb els periodistes d'inici d'any on va marcar l'agenda del govern municipal del PSC, que lidera amb tan sols sis regidors. Tots aquests projectes, per tant, necessitaran del consens amb bona part de l'oposició.

Mataró Parc: entrebancs urbanístics i incertesa comercial

Aquest gener s'ha complert un any de la sentència del TSJC que obria les portes a l'ampliació del Mataró Parc, un projecte que fa anys que els propietaris del centre comercial volen tirar endavant. Durant el 2017, però, pràcticament no es va avançar en res, quelcom que ha posat la mosca al nas als citats propietaris, que esperen cada cop amb més impaciència que l'Ajuntament es posicioni. Bote assegura que aquest 2018 serà la vençuda. "Un tema tan antic com el de l'ampliació de Mataró Parc mereix que diguem per fi què passarà", va assegurar. Però l'alcalde no va esvair cap dubte encara. Segueixen sobre la taula els condicionants urbanístics pendents de resoldre, ja que el projecte, tal i com el tenen pensat els seus promotors, xoca amb el que marca el planejament urbanístic. La regidora d'Urbanisme, Núria Moreno, ha demanat un informe que aclareixi aquesta situació.

Bote insisteix, però, que el citat projecte "ha de respectar el model comercial mataroní", que al seu parer s'ha de basar en "l'equilibri entre el comerç urbà i el de gran superfície". L'alcalde segueix sense dir si les intencions de Mataró Parc s'adeqüen a aquest model, malgrat que fa temps que des de l'operador comercial han detallat les seves pretensions:  una gran ampliació que doni cabuda a superfícies comercials mitjanes de grans marques. "Mirarem d'arribar a un acord, però hem de concretar què vol el promotor", va insistir Bote.  L'ampliació de Mataró Parc també ha de passar per convèncer la Generalitat que aprovi l'operació urbanística i que atorgui a l'operador una nova llicència comercial, quelcom que tampoc serà fàcil.

El Port: que per fi es desencalli

Si el tema de Mataró Parc ve de lluny, el del Port de Mataró sembla remuntar-se a la prehistòria. Concretament, el tema de la revitalització d'una infraestructura que mai ha estat el pol d'activitat econòmica i social que s'havia previst a Mataró, més enllà de la nàutica. L'any passat es va aprovar un nou pla estratègic que passarà per reurbanitzar molls, pantalans, zona comercial, esculleres i connectar millor amb la ciutat. Tot plegat subjecte a un seguit d'inversions privades que està per veure si arribaran. Però Bote es va mostrar convençut que aquest cop el pla estratègic anirà de veres, gràcies en part a la bona sintonia aconseguida amb el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font (la Generalitat i l'Ajuntament són les integrants del Consorci del Port de Mataró).

Pel que va al vessant nàutic, s'ha assolit un acord amb la Generalitat per garantir el caràcter públic dels amarraments. El Consorci ha obert un nou concurs per a la concessió dels mateixos, després que l'anterior, impulsat en el passat mandat, fos un fracàs. "No va sortir gens bé", va apuntar l'alcalde. Però sobretot el que més preocupa al govern municipal és tot el sector comercial del Port, que avui no es mostra prou capaç d'atreure mataronins per la manca d'una oferta comercial, de restauració i lúdica prou potent. Bote assegura que a partir d'ara l'Ajuntament s'implicarà de manera més directa en la definició d'aquesta oferta comercial, amb inversions que serviran per reordenar urbanísticament el passeig principal i alhora buscant "noves vies de gestió" de tot el sector. Un altre punt que genera dubtes és el soterrament de l'accés per Ronda Barceló. Costa 17 milions d'euros, està contemplat al Pla Estratègic però l'Ajuntament ja va anunciar que ho aturava per trobar-hi alguna alternativa. "És un projecte del tot estratègic per a la ciutat", va dir Bote.

TecnoCampus: ampliació cap a la ciutat

El TecnoCampus s'ha quedat petit. La universitat no para de sumar alumnes i ja ha hagut d'estendre els seus tentacles a edificis adjacents. El parc empresarial i tecnològic també està al 100% de capacitat en matèria d'empreses: qui s'hi vulgui instal·lar, ha de fer cua. Per això l'ampliació de les instal·lacions és quelcom ineludible. Aquesta passa pel sector adjacent, Iveco-Pegaso, entre la Porta Laietana, la Ronda Barceló i les vies del tren. Un àmbit pendent d'urbanitzar, que l'Ajuntament vol modificar perquè, tal i com es va planejar en el seu moment ( a principis de la dècada passada) no respon als interessos actuals. "Més del 80% del sector estava previst per dedicar-se a habitatge", va apuntar Bote, "però ara volem que l'activitat econòmica i terciària hi tingui un paper molt més preponderant". Quan es va planificar el TecnoCampus es va preveure que aquest creixeria en el sector del Rengle, en direcció sud, però ara l'Ajuntament vol potenciar que ho faci en el sentit contrari, abraçant més la ciutat per poder relligar-lo més amb el conjunt de Mataró.

També és clau el futur centre de formació professional que s'ha de construir a tocar de la Porta Laietana. L'Ajuntament està acabant la urbanització d'aquest solar -al costat del qual Solvia ja anuncia la construcció d'una nova torre de pisos- per cedir-lo a la Generalitat. Aquesta, però, encara no ha concretat res sobre l'institut, així que ben poc se'n sap de quina oferta educativa tindrà i de com s'interrelacionarà amb els centres d'FP ja existents a la ciutat, amb el Miquel Biada al capdavant. Tot aquest sector, però, no depèn només del TecnoCampus: hi ha altres promotors interessants en construir-hi, com ara el que pretén desenvolupar una torre de 25 plantes a la confluència entre l'avinguda Maresme i la ronda Barceló.